25/04/2020
Dijous passat va celebrar-se el darrer dels quatre Diàlegs Era Made in Menorca en format digital que ha impulsat el Departament d’Economia i Territori del Consell Insular al canal Instagram de Made in Menorca.
Quatre diàlegs seguits àmpliament a través de les xarxes socials, on diferents veus expertes han donat el seu punt de vista sobre l’escenari post-COVID-19 que ara mateix s’obre per al conjunt de sectors del teixit econòmic insular en matèria de comerç, turisme i sostenibilitat. En aquest sentit, els dos primers Diàlegs Made in Menorca van posar l’accent en fórmules per revitalitzar l’activitat comercial urbana i quin paper hi tenia la digitalització.
Tant Jaume Portell, expert en el sector tecnològic i fundador de l’start-up Beabloo, com Oriol Cessena, consultor empresarial, coincidien en el fet que el concepte de proximitat estava canviant cap a un entorn on la tecnologia tenia molta importància per accedir al consumidor final, i que el primer gran repte havia de ser l’establiment de polítiques públiques que ajudessin en aquest sentit.
“El comerç sempre serà de proximitat però necessita ser tecnològic per conèixer millor el client final o per arribar-hi a ell a través d’altres canals” explicaven.
D’altra banda també van insistir a establir ajudes que impulsin la modernització dels punts de venda per fer-los més atractius, més visuals, la promoció d’espais urbans més amables i finalment que la ciutadania pogués tenir un pes més important en la planificació del comerç a la ciutat.
Moment per repensar en matèria turística
La sostenibilitat i l’activitat turística van protagonitzar els dos darrers Diàlegs Era Made in Menorca. Primer el consultor especialitzat en indústries verdes Eric Sunyol va apuntalar el fet que la crisi de la COVID-19 havia posat en relleu la fragilitat de les cadenes de subministrament globals i que aquesta fragilitat es veuria igualment afectada per l’escalfament global.
En aquest sentit, a Menorca, la protecció del medi natural per preservar la bellesa de l’illa era un dels actius que teníem per diferenciar-nos dels competidors, com també ho podien ser l’artesania o els esdeveniments culturals de qualitat. Per la seva banda, el professor José Antonio Donaire, de la Universitat de Girona, assenyalava que, davant l’impacte sense precedents de la COVID-19, abans que res calia ser prudent per evitar qualsevol error que comprometés la seguretat sanitària de la nostra destinació, però que, un cop passat el context de reducció de l’activitat, hi hauria un repunt de les ganes de fer turisme que podíem aprofitar com a illa.
“Ens hem de situar més al 2021 que al 2020 i aprofitar el moment per reflexionar, ja que estem en un context disruptiu en el qual cal replantejar-ho tot” explicava el professor de la UDG.
En aquest sentit, Donaire feia referència a diferents tendències que observava i que Menorca podia aprofitar gràcies al posicionament que s’havia treballat al llarg dels anys com a reserva de biosfera més enllà del sol i platja. “Hi ha un desig de construir estratègies turístiques basades en la naturalització de les ciutats que com a illa ja teniu. A més, el creixement de les relacions humanes basades en la immersió dels viatgers amb els locals us poden beneficiar, especialment entre el local i el foraster, és a dir, “no només conèixer el producte sinó sobretot el productor”. Pel professor Donaire, però, davant la dificultat de diferenciació per part de la majoria de destinacions, calia pensar en l’ètica com a principi rector unívoc. Una ètica radical per a qualsevol aspecte, des de la sostenibilitat fins a la mobilitat o qualsevol altre element. “Ara és un bon moment per forjar la destinació que vulgui ser Menorca en el futur” va cloure.